Sí, ho he fet malament milions de vegades, però per fi, sent que pot ser, siga aquest el meu camí.
Sent, que m'he equivocat moltes voltes, pot ser, ¿massa? No, m'agrada pensar que m'equivocaré moltíssimes voltes més. Però tu, tu no ets una errada.
I ara, quan mire cap avant, sent que sense tu, pot ser, no haguera sigut possible. Per què tinc un record esborronat de tu, no sé qui ets, i no m'importa, l'únic que importa, és que t'he conegut.
Tu, m'has obert els ulls, m'has fet mirar i tancar un ull, disparar i sentir.
Per això, aquestes lletres són per tu, per què sent que no puc donar-te res més. Al fi i a la cap, ¿què sóc jo? Un pessic de paraules vives, mirades sinceres i peleones, no sóc més del que sóc.
Pot ser, la paraula idònia siga: Gràcies.
Ara, cadascú porta el seu entrellat camí, però sent, que en el temps, ens tornarem a veure. Jo, segur que igual de embotjada, amb els meus cabells enmaranays, tu, seguiràs mirant amb eixa mirada que despulla...
Sé que tindrem tantes coses per contar-nos, amb temps, sense haver de prendre cafés volcànics, amb la paciència que l'estima exigües. La fotografia, el meu camí, i si, tu vas encendre els fars d'aquell camí ple de brossa i foscor, que ara recorre sense mirament, amb ganes i sobretot, mirant bé.
Sent, que m'he equivocat moltes voltes, pot ser, ¿massa? No, m'agrada pensar que m'equivocaré moltíssimes voltes més. Però tu, tu no ets una errada.
I ara, quan mire cap avant, sent que sense tu, pot ser, no haguera sigut possible. Per què tinc un record esborronat de tu, no sé qui ets, i no m'importa, l'únic que importa, és que t'he conegut.
Tu, m'has obert els ulls, m'has fet mirar i tancar un ull, disparar i sentir.
Per això, aquestes lletres són per tu, per què sent que no puc donar-te res més. Al fi i a la cap, ¿què sóc jo? Un pessic de paraules vives, mirades sinceres i peleones, no sóc més del que sóc.
Pot ser, la paraula idònia siga: Gràcies.
Ara, cadascú porta el seu entrellat camí, però sent, que en el temps, ens tornarem a veure. Jo, segur que igual de embotjada, amb els meus cabells enmaranays, tu, seguiràs mirant amb eixa mirada que despulla...
Sé que tindrem tantes coses per contar-nos, amb temps, sense haver de prendre cafés volcànics, amb la paciència que l'estima exigües. La fotografia, el meu camí, i si, tu vas encendre els fars d'aquell camí ple de brossa i foscor, que ara recorre sense mirament, amb ganes i sobretot, mirant bé.
Per a Fernando, tu si que ets llum.
